Carta
oberta als actors principals d'aquest procés de la vergonya:
El passat 23 de setembre de 2019, quina casualitat, vam haver de tornar a veure com ens humiliaven a la plaça pública. 9 ciutadans de Catalunya independentistes van ser detinguts per delictes de terrorisme, rebel·lió i secessió, obviant el "presumptament" que sempre ha d'acompanyar a la presumpció d'innocència. Mentrestant, els nostres representants polítics fent assemblees amb els seus respectius partits decidint minúcies com ara qui va de cap de llista d'E.R.C., si ens presentem a les eleccions, els de la CUP, o si ens hem d'apropar més o no al president Puigdemont, els del Partit Demòcrata.
NO US FA VERGONYA? Els ciutadans de Catalunya, estem vivint uns moments de repressió brutal i d'indefensió i vosaltres pensant en coses que ara mateix no en tenen cap d'importància. La gent del carrer ens sentim d'una banda vulnerable, per què no sabem qui serà el proper de la llista. Potser em detindran per què havia posat a bullir l'olla a pressió? Potser per què tenia alcohol a casa per curar-me una ferida? Ens sabem totalment desprotegits davant d'una repressió ferotge que vol no només desmobilitzar-nos sinó controlar-nos, de manera que no puguem divergir en cap opinió, del que es planteja des del regne d'Espanya.
Per l'altra part, estem totalment sols i abandonats per què els partits polítics als qui hem donat la nostra confiança, estan totalment desconnectats del poble que els ha votat. "Senyors que maneu tant, si escopiu al cel, us caurà a la cara, si pixeu contra el vent, us mullareu les cames" (elèctrica Dharma). Els hi vull recordar que som nosaltres qui els paguem els sous. Som nosaltres, tant sigui a través de subvencions als partits, o a través dels càrrecs que ocupen a les administracions, som nosaltres, i vostès tenen el deure de treballar al nostre servei.
El que implica això. Els hem demanat que facin una república Catalana i el que immediatament suposa això és entendre el seu significat. El concepte d'independència significa deixar de dependre. En aquest cas concret, significa que les institucions, els poders fàctics, els ciutadans, etc. deixem de dependre del regne d'Espanya.
Com podem traduir això en fets concrets? Com podem conquerir la independència catalana? Doncs una manera seria aconseguint un pacte d'estat, que ens permeti avançar en l'autodeterminació. Sí senyors! Pacte d'estat! Per què ens ha de quedar ben clar que el que determinarà si som un estat o no seran les nostres accions. I perdoneu, però les bufandes grogues, les cadenes humanes, les cartes de diàleg al president espanyol, i les lluites partidistes no defineixen un estat. En canvi, un pacte d'estat sí. Aquest sí és un comportament propi d'un estat.
I hi ha coses, senyors, que estan per damunt dels partits en un estat, com per exemple, la salut, l'educació i la seguretat ciutadana. En aquest cas, és la seguretat dels catalans amb idees independentistes la que està en perill, per què en qualsevol moment ens podem veure dins d'una furgoneta de la guàrdia civil, anant cap a Madrid, acusats de terrorisme.
El passat 23 de setembre de 2019, quina casualitat, vam haver de tornar a veure com ens humiliaven a la plaça pública. 9 ciutadans de Catalunya independentistes van ser detinguts per delictes de terrorisme, rebel·lió i secessió, obviant el "presumptament" que sempre ha d'acompanyar a la presumpció d'innocència. Mentrestant, els nostres representants polítics fent assemblees amb els seus respectius partits decidint minúcies com ara qui va de cap de llista d'E.R.C., si ens presentem a les eleccions, els de la CUP, o si ens hem d'apropar més o no al president Puigdemont, els del Partit Demòcrata.
NO US FA VERGONYA? Els ciutadans de Catalunya, estem vivint uns moments de repressió brutal i d'indefensió i vosaltres pensant en coses que ara mateix no en tenen cap d'importància. La gent del carrer ens sentim d'una banda vulnerable, per què no sabem qui serà el proper de la llista. Potser em detindran per què havia posat a bullir l'olla a pressió? Potser per què tenia alcohol a casa per curar-me una ferida? Ens sabem totalment desprotegits davant d'una repressió ferotge que vol no només desmobilitzar-nos sinó controlar-nos, de manera que no puguem divergir en cap opinió, del que es planteja des del regne d'Espanya.
Per l'altra part, estem totalment sols i abandonats per què els partits polítics als qui hem donat la nostra confiança, estan totalment desconnectats del poble que els ha votat. "Senyors que maneu tant, si escopiu al cel, us caurà a la cara, si pixeu contra el vent, us mullareu les cames" (elèctrica Dharma). Els hi vull recordar que som nosaltres qui els paguem els sous. Som nosaltres, tant sigui a través de subvencions als partits, o a través dels càrrecs que ocupen a les administracions, som nosaltres, i vostès tenen el deure de treballar al nostre servei.
El que implica això. Els hem demanat que facin una república Catalana i el que immediatament suposa això és entendre el seu significat. El concepte d'independència significa deixar de dependre. En aquest cas concret, significa que les institucions, els poders fàctics, els ciutadans, etc. deixem de dependre del regne d'Espanya.
Com podem traduir això en fets concrets? Com podem conquerir la independència catalana? Doncs una manera seria aconseguint un pacte d'estat, que ens permeti avançar en l'autodeterminació. Sí senyors! Pacte d'estat! Per què ens ha de quedar ben clar que el que determinarà si som un estat o no seran les nostres accions. I perdoneu, però les bufandes grogues, les cadenes humanes, les cartes de diàleg al president espanyol, i les lluites partidistes no defineixen un estat. En canvi, un pacte d'estat sí. Aquest sí és un comportament propi d'un estat.
I hi ha coses, senyors, que estan per damunt dels partits en un estat, com per exemple, la salut, l'educació i la seguretat ciutadana. En aquest cas, és la seguretat dels catalans amb idees independentistes la que està en perill, per què en qualsevol moment ens podem veure dins d'una furgoneta de la guàrdia civil, anant cap a Madrid, acusats de terrorisme.
Segons
les dades de
http://gencat.cat/economia/resultats-parlament2017/09AU/DAU09999CM.htm?lang=ca
sumem 2.079.340 persones que estem en situació de perill de ser
acusats injustament de delictes gravíssims. No volem paternalismes,
volem que els polítics que hem votat ens representin.
Per tant ELS EXIGIM UN PACTE D'ESTAT que defineixi una estratègia clara, que es concreti en accions concretes que ens dugui cap a un estat català de ple dret on els seus ciutadans no estiguin amenaçats per un altre estat. Una estratègia que ha de ser intel·ligent i fora dels interessos personals o del partit. Una estratègia únicament dedicada a l'objectiu independència.
Aquí no es tracta de veure si tu ets més patriota que jo, o tu em vas trair quan tal això i allò altre, si tu vas marxar, si tu ets a la presó, si tu em vas enfonsar el líder del meu partit. ARA NO ÉS EL MOMENT!! El que toca és asseure's a una taula de negociació i sortir amb un pacte d'estat que ens protegeixi als catalans.
El que toca és:
UNITAT D'ACCIÓ: que no de pensament. Us demanem un sol objectiu, desconnexió real d'Espanya, no cal estar d'acord, ni en política econòmica, ni social, ni res d'això per què les coses es fan una després de l'altra.
HONESTEDAT: si algú honestament no està pel pacte d'estat que s'aixequi i surti de la taula de negociació, pe bé dels seus conciutadans. Si algú no es veu capaç d'assumir la responsabilitat d'un pacte d'estat i les conseqüències que això li pugui ocasionar, que s'aixequi i deixi la cadira buida per un altre que sí que estigui en condicions. Els traïdors han de quedar inequívocament fora, vinguin d'on vinguin.
DIRECCIÓ: prou de navegar a la deriva! Prou d'ai no m'ho veia venir? Doncs assessoreu-vos bé! Ens van donar una envestida molt forta per anar amb el lliri als dits, ara sabem el que hi ha, i també sabem el que hi ha si seguim a dins l'estat espanyol, per què encara que no volguéssim, el dia del referèndum vam iniciar un camí de no retorn.
ESTRATÈGIA: i sí senyors, una estratègia conjunta de tothom, posant primer el que ha d'anar primer que és l'estat. Deixem de fer castells de sorra, deixem de somiar a l'estil "del cuento de la lechera," "Catalunya, abans de ser de dretes o d'esquerres ha de ser." Ja ho deia en Prat de la Riba, i per alguna cosa seria.
EQUIP: és important triar un equip capaç de donar resposta a les demandes que es plantegen, l'equip ha de ser competent. Penseu què us fa falta a l'equip, i penseu qui pot ocupar aquesta posició.
Per últim, el pujolisme ha mort. Deixin la política del peix al cove, bloquegin, impedeixin el govern a Espanya, posin contra les cordes a l'estat perquè no tingui més remei que negociar els termes de la separació! Que ara com ara, és l'única cosa que en última instància hauríem de negociar amb aquesta gent.
SENYORS POLÍTICS INDEPENDENTISTES CATALANS TANQUIN FILES! No tenim temps a perdre, anem per feina senyors, prou divagar!
Per tant ELS EXIGIM UN PACTE D'ESTAT que defineixi una estratègia clara, que es concreti en accions concretes que ens dugui cap a un estat català de ple dret on els seus ciutadans no estiguin amenaçats per un altre estat. Una estratègia que ha de ser intel·ligent i fora dels interessos personals o del partit. Una estratègia únicament dedicada a l'objectiu independència.
Aquí no es tracta de veure si tu ets més patriota que jo, o tu em vas trair quan tal això i allò altre, si tu vas marxar, si tu ets a la presó, si tu em vas enfonsar el líder del meu partit. ARA NO ÉS EL MOMENT!! El que toca és asseure's a una taula de negociació i sortir amb un pacte d'estat que ens protegeixi als catalans.
El que toca és:
UNITAT D'ACCIÓ: que no de pensament. Us demanem un sol objectiu, desconnexió real d'Espanya, no cal estar d'acord, ni en política econòmica, ni social, ni res d'això per què les coses es fan una després de l'altra.
HONESTEDAT: si algú honestament no està pel pacte d'estat que s'aixequi i surti de la taula de negociació, pe bé dels seus conciutadans. Si algú no es veu capaç d'assumir la responsabilitat d'un pacte d'estat i les conseqüències que això li pugui ocasionar, que s'aixequi i deixi la cadira buida per un altre que sí que estigui en condicions. Els traïdors han de quedar inequívocament fora, vinguin d'on vinguin.
DIRECCIÓ: prou de navegar a la deriva! Prou d'ai no m'ho veia venir? Doncs assessoreu-vos bé! Ens van donar una envestida molt forta per anar amb el lliri als dits, ara sabem el que hi ha, i també sabem el que hi ha si seguim a dins l'estat espanyol, per què encara que no volguéssim, el dia del referèndum vam iniciar un camí de no retorn.
ESTRATÈGIA: i sí senyors, una estratègia conjunta de tothom, posant primer el que ha d'anar primer que és l'estat. Deixem de fer castells de sorra, deixem de somiar a l'estil "del cuento de la lechera," "Catalunya, abans de ser de dretes o d'esquerres ha de ser." Ja ho deia en Prat de la Riba, i per alguna cosa seria.
EQUIP: és important triar un equip capaç de donar resposta a les demandes que es plantegen, l'equip ha de ser competent. Penseu què us fa falta a l'equip, i penseu qui pot ocupar aquesta posició.
Per últim, el pujolisme ha mort. Deixin la política del peix al cove, bloquegin, impedeixin el govern a Espanya, posin contra les cordes a l'estat perquè no tingui més remei que negociar els termes de la separació! Que ara com ara, és l'única cosa que en última instància hauríem de negociar amb aquesta gent.
SENYORS POLÍTICS INDEPENDENTISTES CATALANS TANQUIN FILES! No tenim temps a perdre, anem per feina senyors, prou divagar!
Barcelona
25 de Setembre de 2019,
Mar
Basany i Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada