Pablo Casado està totalment consagrat
a la conquesta de la Moncloa. És per això que l'altre dia ens va
regalar aquesta perla: "La Hispanidad es la etapa más brillante
de la historia del hombre" encara que amb “certa” humilitat,
la que el caracteritza, va dir que bé, la romanització també va
ser una miqueta important dins de la història de l'home. Fixeu-vos
que no diu del món occidental, sinó del home. Estaria bé
preguntar-li que en pensa d'altres tradicions de la història de
l'home i d'altres cultures, com per exemple les orientals o les
precolombines.
Més enllà de fer la pilota a
andalusia, tenen les autonòmiques aviat, hi ha el fet que han perdut
el govern del regne d'espanya i ha de medir-se amb gent com Albert
Rivera de Ciudadanos o amb els grans patriotes de Vox. Per això ha
de tirar de fets històrics per argumentar que no hi ha major orgull
que el de ser espanyol.
Anem a veure, sentir orgull de ser
espanyol? O de ser anglès? O alemany? I en base a fets històrics?
Com quins, a veure! Podem estar orgullosos d'haver tingut 40 anys a
Franco i no treure'l fora, sinó que es va morir de vell al seu llit?
Els anglesos, poden estar orgullosos de que el Raj britànic
empresonés a Gandhi? O els alemanys, poden enorgullir-se del tercer
Reich? Em sembla que orgull no seria la paraula. Potser podrien
parlar d'acceptació de la nostra història per tal de treure'n una
ensenyança i no comentre un i altre cop el mateix error.
Desgranant l'atac furibund de
nacionalisme de Casado, per posar-se a l'alçada dels seus
adversaris, l'Albert, l'españa ciudadana i els VOX, arribem a
Amèrica. Primer de tot, Colom va morir pensant que havia arribat a
les indies i que havia aconseguit trobar una ruta de comerç més
ràpida i sense arancells per l'oest. Segon, no hi va anar com a
súbdit del regne d'espanya per què el concepte de nació espanyola
no arriba fins el segle XVIII. Va anar-hi com a súbdit de la corona
de Castella. El viatje el va pagar la Reina Isabel I, que va viure i
morir com a reina de Castella. En cap cas de la corona d'Aragó i
molt menys dels comtats catalans que gaudien d'una gran independència
política, en aquella època.
Pablo, a part del fet que la idea de
nacionalisme de la que som hereus els ciutadans occidentals del segle
XXI, és una idea romàntica i que les nacions tal com les coneixem
en l'actualitat, comencen a formar-se durant el segle XVIII, encara
hi ha una altra cosa pitjor. La conquesta d'amèrica per part de les
tropes castellanes, és un fet del qual avergonyir-se!!! No pas un
motiu d'orgull!!! Aquelles gents vivien perfectament la seva pròpia
història, tenien cultura i art propis. Vam arribar nosaltres amb la
bíblia a una mà i l'espasa a l'altra i vam repartir a tort i a
dret! Vam destroçar tot el que vam trobar pel camí! A més, els vam
expoliar convenientment territori, que era el motiu pel qual havíem
anat fins allà.
Resumint, enorgullir-se d'un país que
com a dia nacional té “el día de la raza” o “día de la
hispanidad.” Celebrar que es va arribar a un nou continent i que es
va destroçar la cultura que tenien i es va imposar la castellana,
considerant que era la superior i “la bona,” no sé si és una
idea gaire engrescadora. I a damunt, considerar que “la hispanidad”
va ser una època demostra una ignorància suprema, per no parlar del
fet de pensar que ha sigut la fita més important de tota la
humanitat.
En fi, potser hauriem de revisar què
s'ensenya en els llibres d'història a les escoles castellanes.
Fonts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada